Maria Aixalà

A l’edat de 17 anys vaig fer un dur i llarg viatge per a mi després de la mort de la meva mare. El meu destí era Eniscorthy a Irlanda, un poble petit del sud-est d’Irlanda, on vaig anar a una escola d’equitació. Jo no sabia parlar anglès així que els principis van ser una mica durs. El lloc era meravellós, ple de camps verds i cavalls vivint amb ramats de 15, 20, 30 cavalls, un lloc on es respirava molta tranquilitat. Allà vaig començar a aprendre tot sobre el món dels cavalls, com vivien, com es treballaven, etc. Vaig aprovar el primer examen de la British BHS .Després d’un any a Irlanda vaig anar a Haverfordwest a Gal·les a l’escola de Pembrokeshire Collage «allà vaig estar 4 anys on em vaig formar amb més profunditat en camps com: anatomia, munta, doma de cavalls, cria, història, alimentació, veterinària, professora d’equitació i Hipoteràpia entre altres matèries. Vaig obtenir més 11 titulacions.

Quan vaig tornar al meu país, Espanya, em va impactar veure a tots els cavalls tancats en quadres, paddocks reduïts i camps erms. D’altra banda vaig comprovar que no hi havia gairebé regularitzacions en les hípiques. Vaig buscar feina però no em sentia a gust en cap hípica. Finalment vaig acabar en una hípica de muntanya, la propietària era britànica. Les meves tasques van ser, entre d’altres, fer rutes, impartir classes, neteja de les instal·lacions, doma de cavalls. Al cap de 2 anys, a causa d’una lesió, vaig deixar el món del cavall però no del tot ja que vaig portar 6 cavalls a casa. Tenim un terreny bastant gran on els caps de setmana feia classes i domava al meu poltra Nutmeg i la seva germana Hasel.

Després de 4 anys vaig portar a terme el meu somni, el meu centre d’equitació «Centre d’Equitació Mussara». Vaig començar amb la rectitud Britànica, però a poc a poc em vaig adonar que el que jo volia era una hípica familiar, on els pares dels alumnes participaran de tot. Ajudant els seus fills a preparar cavalls, estar presents a la classes, etc. Hem participat en concursos de Doma, Salts, Pony Mounted Games, quedant sempre en bones posicions. Amb el temps prengui consciència que a mi no m’acabava d’omplir aquest tipus d’activitat.

Fa uns anys vaig començar a interessar-me i informar-me i formar-me en el Coaching assistit amb cavalls i això ha fet canviar la meva manera d’impartir les classes i d’entendre els cavalls. La formació que he adquirit durant aquests anys ha estat al 2013 amb Coaching i PNL per l’Institut Gestalt a Aula del Mar, al 2017 em vaig certificar com a Coaching amb cavalls per l’Escola Interacional Iberoamericana a Equilibri amb la Talia Soldevila i al 2018 el Grau Superior de Coaching amb cavalls per l’escola internacional Iberoamericana a Equilibri.

Els cavalls m’han aportat moltíssimes coses m’han ensenyat a relaxar-me, a estar atenta amb el que m’envolta, a saber expressar les meves emocions, muntar i gaudir de les muntanyes i altres entorns de la natura.

Directora de lleure. FEBRER 2020 per l’escola UNICAS centro de formación.

Diploma en Intel·ligència emocional infantil i juvenil. MARÇ 2020 per l’escola FAP formació.

Diploma en Risoteràpia. ABRIL 2020 per l’escola ALBE formació.