Les TAC (Teràpies Assistides amb Cavalls) són diverses activitats en què s’utilitza el cavall com a mediador i agent educatiu per a millorar la qualitat de vida de les persones a través del vincle que hi establim per així poder plantejar i posar en marxa diferents accions socioeducatives en un entorn natural i eqüestre segons les necessitats de la persona que ve a fer ús de l’activitat.

L’Equinoteràpia es compon de diverses modalitat (hipoteràpia, equitació terapèutica, e quitació adaptada, volteig terapèutic, teràpia assistida amb cavalls…) i allò que tenen totes en comú és el principi del moviment tridimensional de locomoció del cavall en el qual s’aprofita l’escalfor corporal d’aquest i els impulsos rítmics del pas del cavall per a estimular el to muscular, la coordinació, la simetria, la lateralitat i l’equilibri. 

Algunes modalitats que utilitzem a Mussara Equitació Emocional són les següents:

EQUINOTERÀPIA EMOCIONAL → Totes les persones poden sentir-se angoixades per algun problema o incapaces de continuar amb les rutines i obligacions prèvies en algun moment determinat. Amb freqüència aquests sentiments són transitoris i es poden superar amb els recursos propis o l’ajuda de familiars o amics que ofereixen suport emocional, ajuda pràctica per resoldre un problema o simplement escolten en aquestes situacions difícils. Tanmateix, el malestar no sempre és transitori i aquesta ajuda pot resultar insuficient. Per això, des d’aquesta modalitat d’equinoteràpia pretenem donar un assessorament més específic per resoldre la situació al més aviat i amb el menor patiment possible per a la persona. És una modalitat pensada per a persones que necessiten acompanyament en una depressió, amb trastorns d’ansietat o situacions d’estrès, que necessiten trobar camins o que passen per un procés de dol.

EQUINOTERÀPIA SOCIAL → L’equinoteràpia social es contempla com una de les diverses modalitats que avarca l’ampli ventall de l’equinoteràpia. Persones que presenten dificultats psicosocials i inadaptació social, que han arribat a aquesta situació a causa de problemes associats o resultants d’una situació deficitària, mancances afectives, víctimes de maltractaments o de negligències emocionals, condicions de vida precàries, alcoholisme, absències de normes socials… També està pensada per a persones que necessiten acceptar-se, incloure’s en un grup, millorar la comunicació, comprendre’s, assentar la personalitat i es treballen aspectes molt importants com la responsabilitat, col·laboració, la cooperació i la confiança amb els altres. Està pensat per col·lectius com joves adolescents i dones que hagin patit violència masclista. 

En aquests casos s’utilitza el cavall com a mediador de conflictes ja que, a diferència d’altres animals, és un animal que té una gran empatia. El cavall és capaç d’estimular el caràcter social d’una persona tímida o amb bloquejos afectius. Sobretot, ajuden a les persones a acceptar-se a sí mateixes ja que els cavalls també ens accepten tal i com som. A més, per relacionar-nos amb el cavall hem d’establir una comunicació que a mesura que es va enriquint, va augmentant la càrrega afectiva. Un aspecte a destacar per a la diferenciació amb les altres modalitats és el fet que l’equinoteràpia social inclou activitats i exercicis peu a terra, és a dir, sense muntar, i que s’enfoca a persones que es troben en una situació de conflicte amb el seu entorn o bé presenten dificultats d’adaptació social.

EQUINOTERÀPIA FÍSICA → Basada en la modalitat d’hipoteràpia. S’acostuma a fer diferència entre dos mètodes: l’hipoteràpia activa i la passiva. La primera, l’activa, s’afegeix a l’adaptació passiva la realització d’exercicis neuromusculars per a estimular en major grau la normalització del to muscular, l’equilibri, la coordinació psicomotriu i la simetria corporal i exercicis d’estimulació neurosensorial per a incrementar la sinapsi neuronal i la plasticitat cerebral. I, la segona, la passiva, és la que la persona s’adapta passivament al moviment del cavall sense cap acció per part seva, aprofitant la calor corporal, els impulsos rítmics i el patró tridimensional del cavall i que, tot sovint, és utilitzada amb la tècnica backriding per donar suport i alinear la persona durant la munta. Les sessions d’hipoteràpia normalment es fan només al pas, pel moviment tridimensional i la seqüència continuada dels quatre temps del pas és la que té més beneficis en la persona, tot i que també pot haver-hi algun moment de trot.

És un procediment de tractament que busca la millora de la persona d’una manera holística i que és utilitzat per els i les professionals. Es pot aplicar a una gran varietat de la diversitat funcional tot i que habitualment, acostumen a estar més dirigides a persones amb afeccions físiques i/o psíquiques severes, ja siguin congènites o adquirides així com les que afecten a l’aparell locomotor amb disfuncions neurològiques, traumàtiques o degeneratives. Com per exemple amb persones amb lesions medul·lars, que hagin patit un ictus, amb paràlisi cerebral, esclerosi múltiple, traumatisme cranioencefàlic, lesions de raquis, escoliosi o malalties degeneratives.

És una modalitat, doncs, per a persones que necessiten millorar l’equilibri, la coordinació, la marxa, el control postural, enfortir o relaxar la musculatura i el sistema vestibular, entre d’altres, ja que pretén la milloria de la salut física i les disfuncions neuromotores com els reflexos tònics o l’espasticitat.

En aquests casos cal tenir un permís d’autorització del/de la metge/essa per a poder realitzar l’activitat.

EQUINOTERÀPIA AMB LA GENT GRAN → pensada per fer front als sentiments de buit i soledat i per a facilitar la socialització, mobilitat i comunicació de les persones grans. En aquest sentit l’equinoteràpia s’orienta a exercitar les capacitats cognitives i vincular amb el seu passat. A més a més, l’espai natural permet evocar més records relacionats amb els animals i la vida al camp. També hi ha una mena d’intercanvi de rols on ells/es tenen el coneixement i ens el transmeten a nosaltres que els escoltem activament i fem preguntes per a dirigir la sessió i treballar els aspectes ja comentats.